Justificació
El mes de març del 2012, des del Ministeri de Defensa es va comunicar la intenció de tancar l’Acadèmia Militar de Talarn. Posteriorment, hi ha hagut altres notícies, que no han estat confirmades, sobre una reducció important de la seva activitat. Al mes de maig, aquestes notícies no han estat confirmades, ni desmentides pel Ministeri de Defensa, que només ha garantit la continuïtat de l’acadèmia militar de setembre a desembre d’aquest any per impartir el curs de sotsoficials, però no diu res més sobre: temps de permanència, proporció d’ocupació de les instal·lacions, estudis i/o activitats que s’hi desenvoluparan, forma i costos de manteniment, supressió de llocs de treball civils, reducció dels efectius militars, etc, ambigüitats que han creat una forta perplexitat a la zona. Per tant, la pervivència de l’AGBS només es pot entendre com un fet incert i dóna sentit absolut a continuar treballant per trobar alternatives reals a les instal·lacions i edificis que la componen.
En aquest context La Plataforma per la Universitat del Pirineu es constitueix com a un moviment ciutadà amb la voluntat de col·laborar en aquelles iniciatives que permetin millorar les condicions de vida a les comarques pirinenques i de fer difusió dels múltiples recursos de què disposen, i amb l’objectiu de desenvolupar diferents alternatives pel que fa a l’ús civil de les instal·lacions de l’acadèmia militar.
Actualment, l’activitat de l’acadèmia representa un aprofitament mínim de les instal·lacions, ja que en fa una ocupació molt reduïda i parcial. Passant per la carretera de Gurp es poden veure diversos edificis que marquen ruïna. Si la intenció del Ministeri de Defensa és conservar una petita estructura operativa amb un reducte inferior a un centenar de militars, el manteniment de les instal·lacions no serà viable i quedarà en desús la major part de l’acadèmia.
Les instal·lacions ocupen un espai superior a 750 hectàrees de terrenys amb gairebé 60 edificis construïts: pista d’atletisme, piscines, gimnasos, aparcament per a més de 800 vehicles, residències d’estudiants amb habitacions dobles, habitatges per als alts comandaments militars, aeròdrom, aules d’estudi, menjadors, cuines, forns, infermeria, botigues, tallers, sales de conferències, residència d’oficials, residència de sotsoficials (funcionen com dos hotels), camps de tir, bassa d’aigua de gran capacitat, etc. El conjunt està preparat perquè hi puguin estudiar més de 2.500 persones.
El Consell Comarcal del Pallars Jussà, com a ens que aglutina tots els municipis de la comarca, ha de prendre un paper actiu i ha de conèixer amb profunditat a través d’un estudi detallat l’impacte econòmic que té l’acadèmia a la comarca i quines propostes de futur es poden obrir al voltant d’aquestes macroinstal·lacions fetes i mantingudes amb diners públics.
La Plataforma per la Universitat dels Pirineus presenta una proposta de formació àmplia i diversificada pensada en un espai obert. Les persones i entitats que la componen, i les que hi donen suport, creuen que esdevé una oportunitat per aprofitar les instal·lacions de l’acadèmia militar, canviar-ne l’ús i per afavorir la reactivació econòmica, demogràfica i cultural de la comarca, i un benefici general per al país.
Objectius generals
– Que el Ministeri de Defensa faci cessió de l’ús parcial i/o temporal de les instal·lacions de l’Acadèmia Militar de Talarn a la Generalitat de Catalunya.
– Que la Generalitat de Catalunya faci oferiment de les instal·lacions per motius de formació a les universitats dels territoris de Catalunya, Aragó, Navarra, Euskadi, Andorra i zona sud de França.
– Obrir aquests espais cap a altres tipus de formació no exclusivament universitària. – Que es regulin a través de convenis els estudis que s’hi realitzaran i s’estipuli el temps, els espais d’ús i l’aportació econòmica de cada ens.
Objectius específics
– Demostrar la viabilitat d’aquest projecte i la importància que pot tenir en el creixement econòmic i demogràfic de la zona i crear un estat d’opinió favorable entre la població que el subscrigui.
– Donar a conèixer l’abast d’aquestes macro instal·lacions, què en representaria la pèrdua i la transcendència que poden tenir en el desenvolupament de les comarques dels Pirineus.
– Facilitar el diàleg i posterior acord entre les administracions, les universitats i diversos ens educatius.
Noves perspectives i propostes
El fet que l’acadèmia militar encara estigui en funcionament, o que es pretengui mantenir-la sota mínims, no vol dir que haguem d’esperar al tancament definitiu per pensar en projectes per al seu aprofitament.
Des de la Plataforma per la Universitat del Pirineu veiem una oportunitat d’iniciar un projecte per substituir els estudis militars per estudis universitaris, de formació professional o d’especialització, molts dels quals, vinculats a l’entorn privilegiat on es troben les instal·lacions:
1.- Estudis relacionats amb l’esport (pista d’atletisme, gimnàs, piscines, esports de muntanya, esports d’aigua als embassaments de St. Antoni i de Cellers, etc.).
2.- Estudis professionals de bombers, guardes forestals, protecció civil.
3.- Estudis de geologia, paleontologia, història. És una de les zones geològiques més importants d’Europa. Zona de castells. Estudis sobre prehistòria…
4.- Estudis relacionats amb el medi ambient i la natura. Medicines i teràpies alternatives. Les instal·lacions estan en plena natura i en un lloc privilegiat per la variació de flora i fauna.
5.- Estudis relacionats amb l’arquitectura i la construcció saludable i respectuosa amb el medi ambient. Cursos i tallers de bioconstrucció, geologia i salut de l’hàbitat.
6.- Estudis agropecuaris. Les 750 hectàrees de terreny tenen terres de conreu per efectuar tasques formatives i d’investigació. Hi ha una bassa de gran capacitat per abastir d’aigua tots aquests camps.
7.- Altres estudis d’especialització o que comportin estades temporals per a les persones que hi participin.
8.- Aquestes instal·lacions possibiliten també altres usos de caràcter civil, social, lúdic, esportiu i cultural.
Cal veure aquesta situació com una gran oportunitat per a la gent de les comarques dels Pirineus, que pot comportar una transformació vital a la zona.
La magnitud i la qualitat d’aquestes instal·lacions, juntament amb la riquesa dels recursos naturals, culturals, museístics, gastronòmics i lúdics de la comarca, poden fer pensar en multitud d’aplicacions, i per tant la proposta d’universitat ha de partir d’una idea de transversalitat, tenint en compte també la situació estratègica i les possibilitats de la zona.
Entenem per transversalitat la interacció i col·laboració entre diferents universitats, centres o escoles professionals de diferents territoris, per impartir estudis, formació i/o investigacions de forma conjunta i que permetin un millor aprofitament dels recursos. Aquest és un nou concepte de funcionament a nivell interterritorial i una nova forma de multiplicar potencials quan es materialitzi un intercanvi de recursos, de negociació i s’estableixin objectius comuns.
Cal tenir en compte que aquests espais formatius poden ser molt amplis en el seu contingut, especialitats i temàtiques i que poden donar una projecció diferent de la comarca alhora de tenir una forta repercussió en l’activitat econòmica de tota la zona i també a les comarques veïnes.
L’objectiu prioritari de la Plataforma per la Universitat del Pirineu és presentar una proposta que faci possible l’acord entre les administracions, les universitats i altres institucions per a transformar aquestes instal·lacions militars en espais de formació, serveis o lleure.
universitatpirineu 